Saldando deudas...

Y para saldarlas me remito a 20 años atrás...

Corría el año 86, 4 després de l'any del naranjito, quan, a mitjans del mes de setembre, dos pipiolillas que començaven P4 van seure juntetes per primer cop a classe. Des d'aquell dia, i exceptuant les separacions forçades per part dels seus mestres, van continuar seient juntetes, pràcticament cada dia, fins que van acabar el batxillerat. I durant tot aquest temps, a més de taula i aula, van compartir estius, colònies, segona residència (això degut a la simpatia que va sorgir entre els progenitors de les dues) i períodes vacacionals i temps de lleure diversos i, contra tot pronòstic, adolescència.

Uns anys després, concretament ara en fa dos i mig, van acabar sent veines a Melrous Pleis, on primer s'hi va instal·lar una d'elles amb el seu company i, poc després, al quedar-se buit el pis de dalt, s'hi va instal·lar l'altra amb una amiga de les dues. Arribats en aquest punt la millor definició possible és la que va fer la mare d'una a la mare de l'altre: "mira-les, si sembla que encara estiguin jugant a nines!".

Amb el temps, s'hi van anar afegint agents externs, dels que en parlarem en un alre moment.

Bé, avui per avui, tal i com comentava al post anterior, deixo Melrous Pleis per fer-me una hipoteca i, com que ja m'he hagut de sentir vàries vegades que per què no hi era ella en el meu blog, aprofito el moment sensiblero que tinc el dia abans de fer el trasllat per complir el compromís.

Ahí va la foto. És feta a Granada, on vam estar de visita durant la setmana santa de l'any 2005. No és que no en tingui cap de mes recent, és que aquesta m'agrada. Així que...

Iris i Tània a Fuentevaqueros, Setmana Santa 2005