Receptes 1

Avui he decidit compartir amb tots i totes vosaltres les postres que faré aquest vespre per al sopar de la revetlla de Sant Joan. Llegiu atentament i no proveu de fer-ho sense la supervisió d'un adult:

GRANISSAT DE MADUIXES AMB CAVA I CREMA

Ingredients:
750g de maduixes
150ml de xarop (aigua amb sucre para los iniciados)
500ml de cava

Ingredients per a la crema pastissera:
300ml de llet
75g de sucre
4 clares d'ou
50g de farina (normal o de blat de moro)
50g de nata muntada
1 branqueta de vainilla

Preparació:
Per fer el granissat, triturar les maduixes amb una mica de xarop. Després, posar el puré en un bol, afegir-hi el cava i posar al congelar. Important recordar d'anar-lo remenanat cada 45 minuts aprox. durant unes 3 horetes (o a criterio propio...)
Per fer la crema pastissera cal fer bullir la llet amb la branqueta de vainilla. Mentres tant, posar en un bol els rovells, la farina i el sucre i remeneu-ho ben remenat. Quan la llet arrenqui a bullir, incorporeu-hi la pasta i deixeu-ho reposar a la nevera. Abans de servir, barrejar la crema amb la nata muntada.
Ho podeu servir en una copa llarga: primer el granissat, després la crema i, per decorar, alguna maduixa.

No és gens complicat i és molt resultón. Ja em direu, si ho proveu de fer, què us ha semblat.

La tita Celi s'ha mort

La tita Celi s'ha mort.
Així va despertar-me el meu pare una nit, ara fa gairebé 15 dies, per donar-me la notícia, justament una setmana després que jo estigués plorant de riure per tot el tangall que es va liar al voltant de la mort de la Jurado (como una ooooolaaaaa....!!!).
La tita Celi s'ha mort, i s'ha mort sense molestar i sense acomidar-se ni dir adéu que no penso tornar ni res, deixant-nos a tots, germans i germanes i nebots i nebodes, una miqueta orfes.
I, tot i que ara encara sembla que hagi de tornar de passar una llarga temporada al pueblo, la tita Celi s'ha mort. I s'ha mort per sempre (como suele pasar en estos casos...)
Així que, m'entres intento començar-me a fer a la idea que amb ella s'han mort las migas per reis i las patatas con bacalao cuando a la nena le vienen en gana, el arroz con liebri pa los muchachos i la truita de patates, los huevillos i tota la sèrie d'adaptacions culinàries pròpies (d'ella) que es va anar creant (pràcticament cada una d'elles lligades a un membres de la familia o un esdeveniment familiar) mentre nosaltres creixiem enganxats a les seves faldes, se m'escapaca una llagrimeta galta avall. Perquè, encara que costi d'assumir, la tita Celi s'ha mort.