Agents externs-interns

I aquí estan els agents externs-interns: el Martí i el Lalo, que també van venir a Granada, of course.

Aquesta foto la vam fer, o ens la van fer, tot just abans d'anar a visitar l'Alhambra.

Por orden, d'esquerra a dreta: Iris, Martí, Tània i Lalo.

Granada, setmana santa 2005.

Saldando deudas...

Y para saldarlas me remito a 20 años atrás...

Corría el año 86, 4 després de l'any del naranjito, quan, a mitjans del mes de setembre, dos pipiolillas que començaven P4 van seure juntetes per primer cop a classe. Des d'aquell dia, i exceptuant les separacions forçades per part dels seus mestres, van continuar seient juntetes, pràcticament cada dia, fins que van acabar el batxillerat. I durant tot aquest temps, a més de taula i aula, van compartir estius, colònies, segona residència (això degut a la simpatia que va sorgir entre els progenitors de les dues) i períodes vacacionals i temps de lleure diversos i, contra tot pronòstic, adolescència.

Uns anys després, concretament ara en fa dos i mig, van acabar sent veines a Melrous Pleis, on primer s'hi va instal·lar una d'elles amb el seu company i, poc després, al quedar-se buit el pis de dalt, s'hi va instal·lar l'altra amb una amiga de les dues. Arribats en aquest punt la millor definició possible és la que va fer la mare d'una a la mare de l'altre: "mira-les, si sembla que encara estiguin jugant a nines!".

Amb el temps, s'hi van anar afegint agents externs, dels que en parlarem en un alre moment.

Bé, avui per avui, tal i com comentava al post anterior, deixo Melrous Pleis per fer-me una hipoteca i, com que ja m'he hagut de sentir vàries vegades que per què no hi era ella en el meu blog, aprofito el moment sensiblero que tinc el dia abans de fer el trasllat per complir el compromís.

Ahí va la foto. És feta a Granada, on vam estar de visita durant la setmana santa de l'any 2005. No és que no en tingui cap de mes recent, és que aquesta m'agrada. Així que...

Iris i Tània a Fuentevaqueros, Setmana Santa 2005

CRÓNICA DE UN CAMBIO (¿ANUNCIADO?)

Crec que casi quatre mesos de no actualitzar el blog em donen prous elements com per a tenir alguna cosa a dir, així que em disposo a relatar els recents i no tan recents esdeveniments i, tanmateix, em comprometo a fer-ho en el més breu espai que em sigui possible.

Per cert, de l'entrada anterior, ni cas. És que després de tant de temps no

recordava com es feia...

Bé, doncs comencem per allà on ens havíem quedat: la tita Celi s'havia mort (no se trata de un simple comentario cafre, este detalle tomará importancia a medida que avancen los hechos) i quedaven 5 dies per agafar les vacances. De fet, del mes d'agost, no hi ha massa a explicar, les vacances sempre van bé, sempre són curtes y ya ni me acuerdo y todas esas cosas que se dicen... Y de la vuelta al cole, pues más de esas cosas que se dicen.

En fin! que sin comerlo ni beberlo la setmana passada vam tenir l'Escola de Joves Sindicalistes, con tremendo éxito de crítica y público, de la que podéis ver fotos en www.escolaangelrozas.blogspot.com, i la setmana que ve em trasllado.

Sí queridos y queridas, abandono mi regalada vida de alquilada en Melrous Pleis para dar paso a la temida HIPOTECA. M'estic fent gran. I la HIPOTECA en qüestió recau sobre la casa de la tita Celi que, a més del valor sentimental i tal que se li suposa, es una casita que mola. I tot i que estic trista per tot el que suposa haver de deixar el meu pis actual (per sobre de qualsevol altra cosa trobaré molt a faltar els veïns de Villabajo), estic contenta per tot el que suposa el canvi.

En fin! Època de canvis.

En breu, l'esperat, i involuntàriament postergat, homenatge que es mereixen Melrous Pleis i els amics que hi viuen.

Fué bonito mientras duró...

tania's world

tania's world