Tancat per defunció
De fet, pretenia que la primera entrada de l'any fos alguna cosa així com una declaració d'intencions o bones voluntats de cara a l'acabat d'estrenar 2007, però ni l'he fet deseguida, ni sobre el tema en qüestió. He estat massa ocupada enterrant peixos.
La historia que ara explicaré és molt trista. És una mica com Buscando a Nemo pero sin Nemo y sin final feliz. En esta historia Nemo pasa a llamarse Joe (en realitat és llegeix Jou, lo digo por los no iniciados en la lengua de Chéspir, como decía mi profe de literatura...).
Al cas: Jou era un peixet taronja com el de la foto, que va venir a viure a casa (si si, la casa nova) en forma de regal del tió. I, suposem, va viure tranquil i feliç fins que va arribar el dia de reis. Aquest malaurat dia, al tito malo, el meu germà, no se le ocurrió otra cosa que regalarle tres hermanitos a Jou, Canarini (de color groc), Bulunga (de color negre) i Punki (amb una franja taronja al cap). Y así fue como pasamos a ser familia numerosa.
El tema és que Jou no es va adaptar massa bé a compartir habitació amb els seus germans (qué cosas tienen los hijos únicos!!) i, poc després, li van sortir unes taques a la cua i va morir uns dies després. Val a dir que només em va faltar fer-li el boca a boca, perquè vaig anar a la botiga d'animals a comprar un medicament i tot!! Lo que no haga una madre por sus hijos, no lo hace nadie. Però no va servir de res. Y tot i que no sabem, ni sabrem mai, de què va morir Jou, el que si sabem és que durant les tres setmanes posteriors a la seva mort han palmat els tres peixos que quedaven a raó d'un per setmana. L'últim aquesta passada nit. Tots ells amb els mateixos símptomes que Jou.
És trist, sobretot un cop ja teníem l'aquari i tot. Però què hi farem! Són coses que passen... El que no tinc tan clar és si vull refer la meva vida com a mare de família nombrosa o no. Perquè, en realitat el que jo vull és un hàmster, però per raons al·lèrgiques no en puc tenir. Així que faig una crida: algú coneix algún animal que no tingui pels o plomes i que no sigui ni un gat egipci, ni un llangardaix, ni una serp, ni una tortuga, ni una aranya, ni nada que de asco y que se pueda tener en casa?
Espero respostes.
PD: el de la foto no és Jou, és un que s'hi assembla, perquè no van tenir temps ni de fer-li fotos.
La historia que ara explicaré és molt trista. És una mica com Buscando a Nemo pero sin Nemo y sin final feliz. En esta historia Nemo pasa a llamarse Joe (en realitat és llegeix Jou, lo digo por los no iniciados en la lengua de Chéspir, como decía mi profe de literatura...).
Al cas: Jou era un peixet taronja com el de la foto, que va venir a viure a casa (si si, la casa nova) en forma de regal del tió. I, suposem, va viure tranquil i feliç fins que va arribar el dia de reis. Aquest malaurat dia, al tito malo, el meu germà, no se le ocurrió otra cosa que regalarle tres hermanitos a Jou, Canarini (de color groc), Bulunga (de color negre) i Punki (amb una franja taronja al cap). Y así fue como pasamos a ser familia numerosa.
El tema és que Jou no es va adaptar massa bé a compartir habitació amb els seus germans (qué cosas tienen los hijos únicos!!) i, poc després, li van sortir unes taques a la cua i va morir uns dies després. Val a dir que només em va faltar fer-li el boca a boca, perquè vaig anar a la botiga d'animals a comprar un medicament i tot!! Lo que no haga una madre por sus hijos, no lo hace nadie. Però no va servir de res. Y tot i que no sabem, ni sabrem mai, de què va morir Jou, el que si sabem és que durant les tres setmanes posteriors a la seva mort han palmat els tres peixos que quedaven a raó d'un per setmana. L'últim aquesta passada nit. Tots ells amb els mateixos símptomes que Jou.
És trist, sobretot un cop ja teníem l'aquari i tot. Però què hi farem! Són coses que passen... El que no tinc tan clar és si vull refer la meva vida com a mare de família nombrosa o no. Perquè, en realitat el que jo vull és un hàmster, però per raons al·lèrgiques no en puc tenir. Així que faig una crida: algú coneix algún animal que no tingui pels o plomes i que no sigui ni un gat egipci, ni un llangardaix, ni una serp, ni una tortuga, ni una aranya, ni nada que de asco y que se pueda tener en casa?
Espero respostes.
PD: el de la foto no és Jou, és un que s'hi assembla, perquè no van tenir temps ni de fer-li fotos.
posted by tània pérez @ 9:03 AM
8 Comments:
At 4:35 AM,
Anonymous said…
Un rat penat! Molesten poc o gens, no tenen plomes i no fan fàstic (no em portis la contraria amb aquesta realitat perquè em puc mostrar molt suscepible!)
At 4:10 PM,
Anonymous said…
Què tal si el pròxim cop escrius un post exclusivament en català?Coi!
At 2:37 AM,
la tomaquera said…
Digues que no, Tania, Tú chapurrea lo que haiga falta, que ets de Montmeló.
Un parell de cosetes...
- Si no poses contrasenyes t'entraran spams d'aquests.
- Has vist quina pinta porta la Lola? Com no li han d'agradar les rats-penats?! Tu no, Tània, tu ets una nena fina.
- Los pescaos tambien viven bastante tiempo. Se murieron antes de ponerlos en el acuario o después?
Tenian bomba de aire? Eran compatibles? Punki entró limpio y sin piojos? Es más... pagava alquiler?
- No te rindas, los peces pueden sobrevivir bajo tus atentas atenciones.
At 7:25 AM,
tània pérez said…
Benvolgut usuari anònim: com que va i resulta que aquest blog és el MEU blog, el proper post l'escriuré como me de la gana. I com que va i resulta que no tens cap obligació de llegir el que escric, doncs si et molesta, amb abstenir-te d'entrar ja n'hi hauria prou. Y como que yo no me meto con el color del pijama que llevas en tu casa, por ejemplo, no vengas tu a la mia a cuestionarme, por favor.
At 7:31 AM,
Andrés Querol Muñoz said…
Tània,
1. et tinc dit que als convidats no se'ls mossega (i a tu anònim ja et val, hauries de saber que a la Tània falta que li demanis una cosa per a que faci la contrària).
2. Per cert, qui collons era el Punki? No havíem quedat que es deia "Gonzalín"?
3. I si proves d'encarinyar-te amb les plantes del despatx i regar-les de tant en tant? Compleixen tots els requisits que reclames i són tan interactives com els peixos (com a mínim)
At 7:31 AM,
Andrés Querol Muñoz said…
Tània,
1. et tinc dit que als convidats no se'ls mossega (i a tu anònim ja et val, hauries de saber que a la Tània falta que li demanis una cosa per a que faci la contrària).
2. Per cert, qui collons era el Punki? No havíem quedat que es deia "Gonzalín"?
3. I si proves d'encarinyar-te amb les plantes del despatx i regar-les de tant en tant? Compleixen tots els requisits que reclames i són tan interactives com els peixos (com a mínim)
At 2:48 AM,
Noël said…
Hello Tania,
jo intentaré escriure íntegrament en català, però t'haig de dir que estic totalment d'acord amb allò de que "el gato es tuyo y te lo follas cuando quieres"... així que si a algú no li agrada el "xapurreao" de la Tania no entrant al blog està al cap del carrer (molt bén contestat Tania), perdó, a part de groller he comprovat que jo també soc bilingüe, indepe però bilingüe, a veure quants s'apunten al carro... de lo de indepe eh! ;-)
Però a tot això, jo passava per aquí i només volia proposar-te que compressis un bonsai, seguint amb la tònica de l'Andrés, a part de que belluguen no veig cap diferència entre tenir peixos i plantes. Si el que et mola és donar-los de menjar... una planta carnívora també mola!.
Salut!
At 9:32 AM,
Anonymous said…
Un perro del lladró!!!!!
XdP
Post a Comment
<< Home