tania's world

Por las noches

2007-03-16T04:41:00.000-07:00

Dijous que ve faig 25 primaveras. Y lo llevo más mal que bien (que 25 ya son años...). Tot i així, ahir va ser un gran dia, vaig rebre el meu primer regal d'aniversari, que vull compartir, ni que sigui una miqueta, amb tots i totes. Aquí en teniu una mostra:

http://www.youtube.com/watch?v=ji5bWz_anGM

Muchas gracias al nene por llevarme a ver a Coque. Ese mito...

La Vila del Pingüí

2007-03-08T04:55:00.000-08:00

Avui faig parasitisme. Com que sempre hi ha algú que ho pot fer millor que tu, aprofita-ho. Només em sobta una cosa de tot plegat: que, després de tants anys, encara hi hagi qui se'n sorprengui.

http://manils.blogspot.com/2007/03/pisos-dit.html

De totes maneres, a dos mesos de les municpals, han triat el millor moment per fer-ho! Gràcies senyor alcalde!

Potser que ens posem seriosos...

2007-02-23T01:38:00.000-08:00

... i, per una estoneta, deixem de banda les frivolitats...

Acció Jove i CCOO de Catalunya condemnen l'agressió feixista a Terrassa

Entre les persones agredides hi ha un membre d'Acció Jove de CCOO de Catalunya.

El passat dissabte, 17 de febrer, a les 00:30h aprox., cinc joves de Terrassa conjuntament van patir una agressió per part d'un grup feixista que estan actuant de manera reincident.

L'agressió, per les seves característiques, estava evidentment planificada, i va causar greus lesions a les persones, que van provocar la seva hospitalització. Entre els agredits es troba una persona afiliada a ACCIÓ JOVE – Joves de CCOO de Catalunya.

CCOO mostra la seva solidaritat amb els joves agredits i les seves famílies, i demana una actuació ràpida per part de les autoritats per tal d'identificar i actuar contra els agressors per evitar nous atacs.

Així mateix, ACCIÓ JOVE i CCOO de Catalunya s'adhereixen a la convocatòria de concentració que tindrà lloc el proper dissabte 24, a les 18:00, davant de l'Ajuntament de Terrassa. Concentració oberta a tota la ciutadania per tal de manifestar la solidaritat amb les víctimes i el rebuig als seus agressors.

Tancat per defunció

2007-01-29T09:03:00.000-08:00

De fet, pretenia que la primera entrada de l'any fos alguna cosa així com una declaració d'intencions o bones voluntats de cara a l'acabat d'estrenar 2007, però ni l'he fet deseguida, ni sobre el tema en qüestió. He estat massa ocupada enterrant peixos.

La historia que ara explicaré és molt trista. És una mica com Buscando a Nemo pero sin Nemo y sin final feliz. En esta historia Nemo pasa a llamarse Joe (en realitat és llegeix Jou, lo digo por los no iniciados en la lengua de Chéspir, como decía mi profe de literatura...).

Al cas: Jou era un peixet taronja com el de la foto, que va venir a viure a casa (si si, la casa nova) en forma de regal del tió. I, suposem, va viure tranquil i feliç fins que va arribar el dia de reis. Aquest malaurat dia, al tito malo, el meu germà, no se le ocurrió otra cosa que regalarle tres hermanitos a Jou, Canarini (de color groc), Bulunga (de color negre) i Punki (amb una franja taronja al cap). Y así fue como pasamos a ser familia numerosa.

El tema és que Jou no es va adaptar massa bé a compartir habitació amb els seus germans (qué cosas tienen los hijos únicos!!) i, poc després, li van sortir unes taques a la cua i va morir uns dies després. Val a dir que només em va faltar fer-li el boca a boca, perquè vaig anar a la botiga d'animals a comprar un medicament i tot!! Lo que no haga una madre por sus hijos, no lo hace nadie. Però no va servir de res. Y tot i que no sabem, ni sabrem mai, de què va morir Jou, el que si sabem és que durant les tres setmanes posteriors a la seva mort han palmat els tres peixos que quedaven a raó d'un per setmana. L'últim aquesta passada nit. Tots ells amb els mateixos símptomes que Jou.

És trist, sobretot un cop ja teníem l'aquari i tot. Però què hi farem! Són coses que passen... El que no tinc tan clar és si vull refer la meva vida com a mare de família nombrosa o no. Perquè, en realitat el que jo vull és un hàmster, però per raons al·lèrgiques no en puc tenir. Així que faig una crida: algú coneix algún animal que no tingui pels o plomes i que no sigui ni un gat egipci, ni un llangardaix, ni una serp, ni una tortuga, ni una aranya, ni nada que de asco y que se pueda tener en casa?

Espero respostes.

PD: el de la foto no és Jou, és un que s'hi assembla, perquè no van tenir temps ni de fer-li fotos.

BONES FESTES!!!

2006-12-28T07:51:00.000-08:00

Aquí va la meva felicitació d'enguany per a tots i totes. Espero que tingueu una molt bona entrada d'any i un millor any encara!!!

Petons i abraçades nadalanques per a tothom!

si piques aquí hi ha un vídeo molt xulo...

2006-12-19T03:43:00.000-08:00

Avui toca parlar d'un tema recurrent: la RENFE.

La RENFE és una cosa que jo, i molts i moltes alres com jo, hem de patir a diari: resulta que tu saps quan arribes a l'estació però mai pots estar segur de a quina hora agafaràs el tren. Ni tan sols quan se suposa que funcionen bé. I, per suposat, oblida't de que algú t'expliqui què carai passa o a quina hora passarà el proper tren, que fa estona que esperes. Com a resultat d'això, pràcticament cada dia, les persones que ens amunteguem a les andanes de les estacions, arribem una mica més tard a les nostres cases o obligacions/activitats post-laborals a les tardes, o a les feines als matins.

Des d'aqui demano un exercici de responsabilitat als (i)responsables d'aquesta situació ja que cada dia s'estan fotent d'un dels béns mes preciats que tenim les persones: el temps. Estic tipa d'haver de dedicar temps del meu temps a esperar un tren.

I,per tant, proposo per començar: potser podrien fer que, quan un tren circula amb més de 7 minuts de retard, les barreres que t'impedeixen el pas si no has comprat bitllet, fossin obertes. Perquè, no ho oblidem, estem pagant el mateix preu per un servei defectuós que tot sovint funciona com el cul. Mentres tant, jo continuo mi cruzada particular i no penso tornar a comprar una T10 de 2 zones. Éste es mi derecho a la pataleta.

I espero que, algun dia, algun d'aquells
informadors/interventors/oloqueseaqueibanaponer em demani el bitllet i em posi una multa. Que tampoc la penso pagar.

He dicho.

Agents externs-interns

2006-11-30T04:59:00.000-08:00

I aquí estan els agents externs-interns: el Martí i el Lalo, que també van venir a Granada, of course.

Aquesta foto la vam fer, o ens la van fer, tot just abans d'anar a visitar l'Alhambra.

Por orden, d'esquerra a dreta: Iris, Martí, Tània i Lalo.

Granada, setmana santa 2005.

Saldando deudas...

2006-11-30T03:53:00.000-08:00

Y para saldarlas me remito a 20 años atrás...

Corría el año 86, 4 després de l'any del naranjito, quan, a mitjans del mes de setembre, dos pipiolillas que començaven P4 van seure juntetes per primer cop a classe. Des d'aquell dia, i exceptuant les separacions forçades per part dels seus mestres, van continuar seient juntetes, pràcticament cada dia, fins que van acabar el batxillerat. I durant tot aquest temps, a més de taula i aula, van compartir estius, colònies, segona residència (això degut a la simpatia que va sorgir entre els progenitors de les dues) i períodes vacacionals i temps de lleure diversos i, contra tot pronòstic, adolescència.

Uns anys després, concretament ara en fa dos i mig, van acabar sent veines a Melrous Pleis, on primer s'hi va instal·lar una d'elles amb el seu company i, poc després, al quedar-se buit el pis de dalt, s'hi va instal·lar l'altra amb una amiga de les dues. Arribats en aquest punt la millor definició possible és la que va fer la mare d'una a la mare de l'altre: "mira-les, si sembla que encara estiguin jugant a nines!".

Amb el temps, s'hi van anar afegint agents externs, dels que en parlarem en un alre moment.

Bé, avui per avui, tal i com comentava al post anterior, deixo Melrous Pleis per fer-me una hipoteca i, com que ja m'he hagut de sentir vàries vegades que per què no hi era ella en el meu blog, aprofito el moment sensiblero que tinc el dia abans de fer el trasllat per complir el compromís.

Ahí va la foto. És feta a Granada, on vam estar de visita durant la setmana santa de l'any 2005. No és que no en tingui cap de mes recent, és que aquesta m'agrada. Així que...

Iris i Tània a Fuentevaqueros, Setmana Santa 2005

CRÓNICA DE UN CAMBIO (¿ANUNCIADO?)

2006-11-20T04:02:00.000-08:00

Crec que casi quatre mesos de no actualitzar el blog em donen prous elements com per a tenir alguna cosa a dir, així que em disposo a relatar els recents i no tan recents esdeveniments i, tanmateix, em comprometo a fer-ho en el més breu espai que em sigui possible.

Per cert, de l'entrada anterior, ni cas. És que després de tant de temps no

recordava com es feia...

Bé, doncs comencem per allà on ens havíem quedat: la tita Celi s'havia mort (no se trata de un simple comentario cafre, este detalle tomará importancia a medida que avancen los hechos) i quedaven 5 dies per agafar les vacances. De fet, del mes d'agost, no hi ha massa a explicar, les vacances sempre van bé, sempre són curtes y ya ni me acuerdo y todas esas cosas que se dicen... Y de la vuelta al cole, pues más de esas cosas que se dicen.

En fin! que sin comerlo ni beberlo la setmana passada vam tenir l'Escola de Joves Sindicalistes, con tremendo éxito de crítica y público, de la que podéis ver fotos en www.escolaangelrozas.blogspot.com, i la setmana que ve em trasllado.

Sí queridos y queridas, abandono mi regalada vida de alquilada en Melrous Pleis para dar paso a la temida HIPOTECA. M'estic fent gran. I la HIPOTECA en qüestió recau sobre la casa de la tita Celi que, a més del valor sentimental i tal que se li suposa, es una casita que mola. I tot i que estic trista per tot el que suposa haver de deixar el meu pis actual (per sobre de qualsevol altra cosa trobaré molt a faltar els veïns de Villabajo), estic contenta per tot el que suposa el canvi.

En fin! Època de canvis.

En breu, l'esperat, i involuntàriament postergat, homenatge que es mereixen Melrous Pleis i els amics que hi viuen.

Fué bonito mientras duró...

tania's world

2006-11-20T04:00:00.000-08:00

tania's world

Inquietuds

2006-07-25T09:08:00.000-07:00

Amb aquesta qüestió vull encetar un espai on anar compartint amb tots i totes vosaltres els meus dubtes existencials. Ahí va el primero...

* Si els cristians estan en contra de l'avortament perquè consideren que és un assassinat, ja que s'és persona des que s'és concebut, perquè l'aniversari el celebren al nèixer?

En fin. De estas cositas se trata...

Un día menos (per a les vacances)

2006-07-25T07:55:00.000-07:00

Y vaya esta bonita canción de amor (o desamor...), aunque no lo parezca, con la intención de alegrar este día de mierda... (a només quatre de les vacances...)

Un buen día

Me he despertado casi a las diez
y me he quedado en la cama más de tres cuartos de hora
y ha merecido la pena
ha entrado el sol por la ventana
y han brillado en el aire algunas motas de polvo
he salido a la ventana
y hacía una estupenda mañana.
He bajado al bar para desayunar
y he leído en el marca que se ha lesionado el niñato
y no me he acordado de ti hasta pasado un buen rato.
Luego han venido estos por aquí
y nos hemos bajado a tomarnos unas cañas
y me he reído con ellos.
He estado durmiendo hasta las seis
y después he leído unos tebeos de spiderman
que casi no recordaba
y he salido de la cama
he puesto la tele y había un partido
y Mendieta ha marcado un gol realmente increíble
y me he puesto triste el momento justo antes de irme.
Había quedado de nuevo a las diez
y he bajado en la moto hacia los bares de siempre
donde quedaba contigo
y no hacía nada de frío
he estado con Erik hasta las seis
y nos hemos metido cuatro millones de rayas
y no he vuelto a pensar en ti hasta que he llegado a casa
y ya no he podido dormir como siempre me pasa.

IKEA o l'infern amb aire acondicionat...

2006-07-05T03:12:00.000-07:00

Per raons que ara no venen al cas i que tampoc no aportarien res al desenvolupament de la història, dissabte passat vaig anar a IKEA. Bé, per tal de ser fidel a la realitat, hauria de dir que jo i mitja Catalunya vam anar a IKEA. L'altra mitja estava a la platja, que és on va, o on hauria d'anar la gent (sobre tot la gent amb fills...) els dissabtes de juny i juliol. I com que a mi no m'agrada la platja i com que vaig pensar (ingènua!!...) que tothom hi hauria decidit anar, pues a IKEA. I és que, a banda del "factor gente" hi ha una altra cosa que no vaig tenir en compte, perquè la desconeixia, fins dues hores després d'haver entrat per la porta: IKEA es el infierno. Aunque, eso si, con aire acondicionado. Però també amb els seus càstigs eterns (Sísifo arrastrando su piedra o el tipo aquél al que el pajarraco se le comía el higado que luego volvía a salir...) perquè, no se m'acut una millor manera de descriure aquelles persones que, vagando por pasillos sin fin, intentan encontrar algo de lo que buscan en el espacio de autoservicio, o que esperan, con más o menos fortuna, delante del pasillo 12 a que salga su pedido. Todo esto después de haber sido empujados, pisados y atropellados por carritos i just abans que, molt amablement, et facin saber que no tenen el matalàs que abans t'havien dit que si que tenien i que hauràs de tornar un altre dia. Lo que yo te diga: una tortura (y no me refiero a la canción de Shakira, que también...). En fin! Què hi farem. Aquesta setmana hi hauré de tornar, així que ja començo a mentalitzar-me per la meva nova excursió a l'infern.

Receptes 1

2006-06-23T02:43:00.000-07:00

Avui he decidit compartir amb tots i totes vosaltres les postres que faré aquest vespre per al sopar de la revetlla de Sant Joan. Llegiu atentament i no proveu de fer-ho sense la supervisió d'un adult:

GRANISSAT DE MADUIXES AMB CAVA I CREMA

Ingredients:
750g de maduixes
150ml de xarop (aigua amb sucre para los iniciados)
500ml de cava

Ingredients per a la crema pastissera:
300ml de llet
75g de sucre
4 clares d'ou
50g de farina (normal o de blat de moro)
50g de nata muntada
1 branqueta de vainilla

Preparació:
Per fer el granissat, triturar les maduixes amb una mica de xarop. Després, posar el puré en un bol, afegir-hi el cava i posar al congelar. Important recordar d'anar-lo remenanat cada 45 minuts aprox. durant unes 3 horetes (o a criterio propio...)
Per fer la crema pastissera cal fer bullir la llet amb la branqueta de vainilla. Mentres tant, posar en un bol els rovells, la farina i el sucre i remeneu-ho ben remenat. Quan la llet arrenqui a bullir, incorporeu-hi la pasta i deixeu-ho reposar a la nevera. Abans de servir, barrejar la crema amb la nata muntada.
Ho podeu servir en una copa llarga: primer el granissat, després la crema i, per decorar, alguna maduixa.

No és gens complicat i és molt resultón. Ja em direu, si ho proveu de fer, què us ha semblat.

La tita Celi s'ha mort

2006-06-19T07:44:00.000-07:00

La tita Celi s'ha mort.
Així va despertar-me el meu pare una nit, ara fa gairebé 15 dies, per donar-me la notícia, justament una setmana després que jo estigués plorant de riure per tot el tangall que es va liar al voltant de la mort de la Jurado (como una ooooolaaaaa....!!!).
La tita Celi s'ha mort, i s'ha mort sense molestar i sense acomidar-se ni dir adéu que no penso tornar ni res, deixant-nos a tots, germans i germanes i nebots i nebodes, una miqueta orfes.
I, tot i que ara encara sembla que hagi de tornar de passar una llarga temporada al pueblo, la tita Celi s'ha mort. I s'ha mort per sempre (como suele pasar en estos casos...)
Així que, m'entres intento començar-me a fer a la idea que amb ella s'han mort las migas per reis i las patatas con bacalao cuando a la nena le vienen en gana, el arroz con liebri pa los muchachos i la truita de patates, los huevillos i tota la sèrie d'adaptacions culinàries pròpies (d'ella) que es va anar creant (pràcticament cada una d'elles lligades a un membres de la familia o un esdeveniment familiar) mentre nosaltres creixiem enganxats a les seves faldes, se m'escapaca una llagrimeta galta avall. Perquè, encara que costi d'assumir, la tita Celi s'ha mort.

2006-05-22T09:41:00.000-07:00

(Aquesta és la Maria, la meva amiga del Sud, que em va ensenyar que, al país Valencià, als préssecs els hi diuen bresquilles...)

Benvolguda bresquilleta del sud:
Si bé no crec que puguis saber a qui està dedicada la cançó, si és cert que no hi havíem caigut i que le queda que ni pintá. ¿Por qué no se me ha ocurrido a mi antes??
Un beset!

2006-05-22T08:19:00.000-07:00

Me la imaginaba més gran...
Suele pasar. A mi em va passar, per exemple, quan vaig estar al Louvre i vaig veure la Mona Lisa (que, precisamente, nos viene muy bien) y pensé: "pues vaya...".
En fin, que es lo que tiene crearse, o que se creen, muchas muchas expectativas sobre algo. I no és més que el que ha passat amb l'adaptació del Còdigo Da Vinci, el mayor súper ventas de los últimos tiempos y rodalias. Y ojo! que no sempre la quantitat venuda va en funció de la qualitat del llibre... I amb això no vull dir res...
Al cas. Que ara va, s'estrena la peli, i tothom s'esperava una altra cosa. Doncs jo no ho entenc. Si és pastada al llibre!!! És que si fos una altra cosa, seria Star Wars, Pretty Woman o Bailando con Lobos, però no el Codigo Da Vinci... Total, que yo no entiendo nada...
A ver si al final va a ser que el libro no era tan bueno y nos hemos vuelto a dejar llevar...
Personalment, com a novel·la d'entreteniment, m'ha resultat una pel·li de per passar l'estona.

2006-05-19T08:41:00.000-07:00

(aquesta és l'Esther)
Y ahora voy a compartir con todos vosotros una canción que compuse, conjuntamente con mi amiga Esther, en un largo viaje en coche a Madrid:

¿Por qué eres tan zorra?
Eres muy zorra....
¿Por qué eres tan zorra?
Eres muy zorra...
¿Por qué eres tan zorra?
Eres muy zorra...

Y así hasta que te canses. El caso es que como no tengo conocimientos musicales, ni un poquito, no puedo poner las notas, pero, según me han dicho, está en RE (sí, todo el rato...), cosa que no sé si servirá para algo, como para que alguien me encuentre un curro de compositora para Vale Music o algo así, pero yo ahí lo dejo. Se trata de algo que la humanidad debía conocer...

Sea dicho de paso, que ens proposo a les dues per anar a participar l'any vinent al festival d'Eurovisión con este tema, que seguro que hacemos algo bueno...

La nena...

2006-05-19T06:59:00.000-07:00

I aquesta sóc jo!

Per començar

2006-05-18T04:12:00.000-07:00

ÉRASE UNA VEZ UN DÍA EN EL FÒRUM...
Corria l'any 2004, cap al mes de juny tot i que no recordo la data exacta, i estàvem gaudint del que va ser, com a mínim per a mi, el espacio más disfrutado, socorrido y visitado del Fòrum: esa maravillosa zona de baño asfaltada. Y mientras gozábamos de un bañito de sol después del obligado chapuzón, esta imagen se apareció ante nuestros ojos cual aparición divina. Probablemente lo mejor de la experiencia forumil...
I dit això, nomès comentar que como se que estaréis sin duda ansiosos de que siga compartiendo con vosotros mis cositas, así lo haré. Porquè, qué sería de ustedes sin mis comentarios para tomar como referencia... Dadme las gracias por existir (o no es esa la finalidad de un blogg??).